Aldarulls ens presenta la història d'un poble, conegut per com n’és de desconegut, en el que fa vint anys que hi habita un lladre d'ulls. Misteriós, ja que ningú sap qui és, però familiar en tant que ha esdevingut una tradició. El mite que s'ha creat al voltant d'aquest personatge fa que tothom l'accepti i no hi intentin posar fre. L'acció comença amb l'arribada d'un oftalmòleg al poble que s'adona que el seu negoci no té futur en un poble sense ulls. Per això, guiat per la seva avarícia, intentarà acabar amb el lladre d'ulls i la innocència dels habitants imposant les seves normes egoistes. Més enllà de l’argument a simple vista, la riquesa de l’obra de Mon Joan Tiquat resideix en el rerefons crític, punxant i sarcàstic que fa les delícies del públic.

La idea que s'expressa des de la primera ària és la d'un poble de cecs, que hi veuen però no miren. I aquest és el retrat que, a través de dotze escenes, ens fa el jove dramaturg de la societat en què vivim i hem viscut sempre. Com a bon musical que és, enllaça l'amor, amb l'avarícia, la gelosia i la traïció, agafant una tradició teatral que, des d'època grega, ha fet que la humanitat girés sobre els mateixos eixos, dubtes i passions. Però el to fresc i irònic de tota l'obra, trenca també amb la idea clàssica de musical romàntic. Una oda al sentit de la vista que enfronta en debat, un cop més, el material i l'immaterial i no deixa indiferent a l'espectador que, amb els ulls ben oberts, s'asseu per a deixar-se portar.